Primera referència

Però deixem-nos de llegendes…

A l’Europa del segle XIII, el 1264 el Papa Urbà IV va instaurar la Festa del Corpus Christi amb la butlla Transiturus de hoc mundo i on es constituïa una festa que havia de ser molt alegre (en contraposició a l’auster i silenciós Dijous Sant).

Així va ser com les figures teatrals i sacramentals van sortir al carrer i amb el pas dels anys i els segles van desenvolupar-se els balls parlats, entremesos, bestiari i altres elements. Sembla que podria ser el cas del ball de bastons.

De totes maneres, en els documents d’aquella època només hi trobem referències a la festa en sí, i no pas als elements que conformaven les processons que es feien arreu d’Europa.

 

I a Montblanc?

En el cas de Montblanc, resulta que, en plena Guerra dels Segadors (1640 – 1652), el 29 de setembre de 1649 van entrar les tropes castellanes de Juan de Garay: van assaltar la població i cremar els arxius municipals i parroquials.

Per tant, d’abans del segle XVII tenim pocs documents…

 

 

Primera referència escrita

La primera referència escrita on se cita literalment el ball de bastons a Montblanc data de 1816. Acabada la Guerra del Francès (1808-18014) es van celebrar unes grans festes per inaugurar el reconstruït Santuari de la Serra, on les monges clarisses hi custodiaven la imatge de la patrona de Montblanc, la Mare de Déu de la Serra.

El mercedari Fra Pere Nolasc Casanoves (Barcelona, 1778 – Girona, 1829), qui féu el noviciat a Montblanc, va redactar la crònica “Relación de las fiestas que en los dias 10, 11, 12 y 13 de agosto de 1816, hizo la Villa de Montblanc en la translación de la Imagen de su augusta Patrona  la Virgen Sma. de la Sierra a su renovado convento… en esta pasada  guerra contra la Francia. Con algunas particularidades dignas de atención y nota” on hi deia:

“(…) diez bayles todos ayrosos, bien ensayados, y ricamente vestidos. Esto es el de la Mogiganga con sus efestivas evoluciones, el de Caballos frisones con sus batallas pacíficas, el de Espinela con sus amagos amorosos, el de San Juan Bautista con las Saltatrices, vanderillas y parlamentos, el de Gitanas con sus cordones; el de los palillos con sus inocentes sacudimientos , tres bayles de Valencianos con sus elevadas torres, y el de los Diablos con sus travesuras. Todos estos bayles discurrian  calles y plazas con extraordinario júbilo (…)”

serra'23

Crida l’atenció que Fra Pere-Nolasc digui ‘inocentes sacudimientos‘ a quelcom que cent anys després, Joan Amades va definir com ‘el braó mig salvatge dels de Montblanc‘.

Deixa un comentari